Història de Rubí

A Rubí es poden trobar diferents llaçiments prehistorics: 

Paleolític: Es troben restes o eines de pedra d’una antiguitat d’uns 300.000 anys, a la zona del Pinar de Rubí.Es tractava d'uns dels assentaments més importants.

Neolític: A rubí hi ha un sepulcre de fossa a Can Corbera.

L’edat dels metalls: Es coneix la troballa d’un sitja amb materials ceràmics d’aquesta època en el turó de Can Fatjó, també a can Xercavins, de l'edat del bronze, es va trobar una destral de vores, que ara, malauradament, està desapareguda.

A l'edat Antiga, Rubí era:

Edat Antiga: Després de que en el segle III es comercialitzés amb Roma, els romans van arribar a Can Fatjó, en poc temps, esdevingué un nucli romà estable, hi havia més de 80.000 romans i un total de 165.000 italians. 

L'assentament inicial estava situat a la zona del turó de can Fatjó, al costat de la riera de Rubí. Les troballes més antigues corresponen a ceràmica grega de la regió d'Atenes.

A l'edat Mitjana, Rubí era:

Edat Mitjana: la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al nord s'hi establien els cristians i al sud hi restaven els musulmans. 

A la revolució industrial, Rubí era:

Revolució industrial: Rubí, als inicis del segle passat, comptava amb uns 4.400 habitants. Molts d'ells, en arribar la pesta de la fil·loxera, o bé varen emigrar o bé acudiren a treballar a les fàbriques. A Rubí se situa la casa Serrat, de fil i lli; l'Electricitat Rubinense; les fàbriques dels germans Ribas; la sederia dels Pich, etc.

Indians: Un indià a Catalunya el coneixien com, aventurer i comerciant que després d'haver emigrat a les colònies d'Amèrica, tornaven a la metròpoli després d'haver fet fortuna. 

Aquesta emigració va ser deguda a que un petit insecte, la Philloxera vastatrix, que vingué l'any 1889 provoca i causà a la nostra terra la devastació de les nostres vinyes en només dos anys, 

Alguns, en tornar, van construir grans mansions que, tot i ser filles de l'ostentació del que havia prosperat, avui dia són un excel·lent exemple de la millor arquitectura de la segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX.

El modernisme: El modernisme català és un estil arquitectònic, que es va desenvolupar principalment a Barcelona, entre el 1885 i el 1920. El modernisme a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat.

S'utilitzaven grans finestrals, perquè així pugui entrar més llum, també utilitzaven trencadisses. S'inspiraven en la natura i utilitzaven molt la línia corba.

Moviments demogràfics

Des de que Rubí és una ciutat, hi ha hagut molts immigrants.
Els immigrants  solen viure a les ciutats on es produeix el que s’anomena guetització  (reclusió d’estrangers). Les cases o pisos on solen viure el immigrants són els guetos o els barris aïllats. 
A continuació posarem dos barris de Rubí on solen habitar els immigrants:
- Les Torres: solen viure sobre tot sud-americans, encara que també podem trobar magribins.
- El Pinar: aquest barri ha estat sempre el més marginat de la ciutat, ja que hi habiten 746 habitants.

Actualment sóm 75.000 persones vivint a Rubí.

Segle XIX

A partir de finals del s. XVIII la població de Rubí experimenta un creixement.Aquest va ser provocat per la immigració de camperols d'altres parts del Vallès i per la nova bonança econòmica. Així, el 1857 tenim una població de 2.995 habitants.

La principal activitat econòmica de la població al segle XIX continuava sent l'agricultura: el 71% de la població, a principis del vuitcents, estava constituït per jornalers i parcers; un 12% el formaven els petits propietaris, i, finalment, una escadussera minoria de terratinents. 

El segle XX

El 1918, amb l'arribada del tren i la facilitat de comunicació de la vila amb els altres centres com Barcelona o Terrassa, implica un salt qualitatiu en el progrés de Rubí.